Margarida Noguera

ENLLAÇ VIDEO DONES D'AIGUA D'ARBÚCIES. ESPAI TERRA TV3

MARGARIDA NOGUERA
Arbúcies 1958
Ha estat guardonada vàries vegades al concurs de poesia Ametista. Plany de païtida va guanyar el primer premi 2010. En ella va desgranant els atributs i característiques d’una Dona d’aigua.

 









PLANY DE PAÏTIDA

NO US QUEIXEU, NO!
Si en torbar
els meus misteris i secrets,
sou engolits
al fondal del Gorg Negre
sense deixar 
cap mena de rastre. 

NO EM TITLLEU, NO!
De gelosa i malfiada.
Només us prego
no us endinseu
dins del bosc del Montseny
on jo m’amago.

NO EM CENSUREU, NO!
M’emmirallo en dolces aigües
nits de pleniluni.
Tant se val, nocturna sóc!
Em plau que els lumínics estels
m’acaronin el rostre,
i facin lluir
m’ondulada i roja cabellera.

NO EM JUTGEU, NO!
Per ésser bella
exquisida i fràgil.
Extremadament femenina,
i posseir ulls maragdins
que sedueixen
fins al llindar del desvari.
Ja ho sé!
Tinc l’autoestima molt alta.
 
NO EM FISCALITZEU, NO!
La meva longevitat.
Res m’envelleix,
i aquesta joventut immutable,
desperta en vosaltres
enveja malsana.
També sóc mortal!
Tot i que,
més enllà del mil anys
puc habitar. 

NO HO DESAPROVEU, NO!
No aprenc ni recordo
de la setmana
els seus dies.
compto les nits,
i en merla d’aigua
em transformo de dia.
Dins el vidriat palau,
m’agrada cantar
m’agrada ballar
m’agrada teixir
m’agrada filar

NO BLASMEU, NO!
L’habilior de les nimfes.
Posseeixo virtuts i poders
que a vosaltres us manquen
guarir malalties,
vetllar pels infants,
afavorir naixements
i fertilitat.
Aportar riquesa
i complicitat.

NO EM CONDEMNEU, NO!
Puc fer emmalaltir.
Puc ofegar i fer perdre
i que s’oblidin
dels seus propis deures.
Us ho dic ben clar!
Pot portar a la follia
la meva xamosia.
Vareta màgica d’avellaner
amb ella us encisaré. 

NO EM RENYEU, NO!
Una sola fosca és escassa
nit de Sant Joan
nit de meravelles.
Només aquesta vetllada
puc ser contemplada,
sens encantament.
La natura desfermada
pels ulls d’home festejada.
M’emparo doncs
a ma innocent franquesa
i ruboritzant-me d’orgull...
Em sé
          dona
          d’aigua
          de bosc i de muntanya,
tot i així no m’ho podeu dir!
             Que la lluna us acompanyi
 


 
 




DE MARE A FILLA; 
herència costumista

Quaranta anys mare,
quaranta.
Joventut madura,
serena, conformada, resignada...
Estroncada, segada, acabada.
Quaranta anys mare,
quaranta.
Solitud sobtada.
Moixaines absents,
petons finits,
abraçades trencades.

ENYOR
Recordo mare...
Com t'estimaves les muntanyes, el bosc.
Del nostre Montseny, se'n podia treure
de tot i bo. Deies.
La teva satisfacció anant a buscar bolets.
Cistell a la mà. Totes dues fent
camaraderia en la mateixa empresa.
-Mare veig un pinenc, vine!
-Xxxst, no cridis!
No baladregis tant!
Que bons, all i julivert a la brasa!
Torrades amb oli.
Vaques a les cames.
Recordes mare?
Torronada de castanyes.
Quina menja més dolça i bona.
Pessics al nas.
Polsim de pela cremada,
filtrant-se pels narius.
Les bullides, un tall a l'escorça
i un polsim de sal.
Clavant-hi la dent a cada meitat.
Quina delícia!
Recordo mare...
Que contenta et posaves quan plovia!
-Aquest vespre, nena, anirem a buscar cargols!
“Cataiusques”, capa impermeable.
Llum de carburo.
Jo ensumava la fortor, hummm!
-No t'hi acostis tant, no és bo!
Els animalons travessaven la carretera del Palau,
pujaven marges humits.
-Un altre a la galleda!
I un altre!
Quants...!
Recordes mare?
Amanida de màstecs,
segons tu, saborosos.
Mores negres, madures.
Cireres d'arboç.
Maduixetes silvestres.
Pomes de prat,
petites, àcides, dures.
Pinyons, nous, glans...
Rams d'espígol, farigola,
menta, ruda, romaní, camamilla,
ventall d'herbes aromàtiques.
Quantes coses bones,
assequibles. Del nostre entorn,
de la nostra terra.
Recordo mare...
El caliu dins les sabates
i tu sacsejant-les,
punta-taló
endavant, endarrere.
Brasa roent.
La nena aniria amb els peus calentons a l'escola.
Recordes mare?
Quan m'ensenyaves a fer midó,
per posar-hi els “tepetes”.
Emmidonar manualitats,
laborioses, artístiques, treballades.
Secades al sol.
Cada punta una agulla de cap maco.
Recordo mare...
El davantalet que em vas cosir.
Quadradets blancs i verds.
Imprescindible per jugar
amb la cuineta de fusta, feta pel pare.
-Mare, l'Alícia ha desaparegut!
-No pateixis, ja sortirà.
-No la trobo enlloc!
La nina va aparèixer el dia de reis.
Vestits nous, confecció casolana.
Quina il·lusió.
Somriure sota el nas.
Recordo mare...
Les teves mans,
destres, hàbils, treballadores.
Mans grosses,
gens cuidades, fins i tot lletges.
Reveixins, ungles arranades.
Però el resultat de les labors,
admirable!
-Quines mans té la dona!deien...
D'elles en sortien joies artesanals.

ENYOR
Quaranta anys mare,
quaranta.
El teu record,
el meu enyor,
la teva herència.

Cap comentari:

Publica un comentari