Daniel Martí


DANIEL MARTÍ

Aficionat a les històries locals, a  escriure i recitar poesia. Dirigeix el Taller de teatre  Cal Xic. 
 
LA FESTA DEL FLABIOL                                  

Arbúcies ha estat bressol
d’una tradició remota,
amb gent que ha tret bona nota 
tot tocant el flabiol.
 
Primer foren els pastors
els que bufaren la canya,
buscant dalt  de la muntanya
algun ritme ben airós.
 
Quant ja estaven enterrats,
els sortien prou comandes
per tocar balls i corrandes
a les festes dels veïnats.
 
A cal Monjo, a can Sautó,
es lluita la plantilla,
a Joanet, la Casilla,
Sant Segimon i Lliors.
 
 Hi havia tanta afició
a tocar aquest instrument,
que sortí algú amb prou talent
per a ser-ne constructor.


Hi hagué en Crous de Lliors
que seguí aquesta  carrera,
també en Joan Garolera
i l’Andreu de can Való.
 
I dels de la melodia,
hi havia en Pere Perers,
també els tres germans Clapés
i fins en Quirze Badia.
 
Cap a una cinquantena
En registra la memòria.
Ja es veu bé que aquesta història
de bona gent en va plena.
Tota aquesta tradició
que anys enrere era ben viva,
deixà de ser atractiva
en nom de la modernor,
 
I de l’èxode massiu
que patiren els pagesos,
que varen veure’s empesos
a deixar el clos nadiu.
 
 
I el bombo i ell flabiol
van deixar de refilar;
quasi els vàrem oblidar,
se’ls havia post el sol.
 
Fins que un grup d’il·luminats
amb moral incombustible,
tornaren a fer possible
d’oir els sons bandejats.
 
Va ser l’any vuitanta-cinc,
que començà a arrencar el vol
la Festa del Flabiol;
i ho féu amb un bon dring.
 
Ha estat motiu de trobades
de músics tradicionals,
 que amb flabiols i timbals
recreen velles tornades.
 
No són només del veral
els músics que hi acudeixen,
a la festa hi aflueixen
de tot l’àmbit nacional.

     
 
ARBÚCIES ESTÀ DE FESTA
1
Era una vall riallera
de muntanyes envoltada,
de verdor encatifada
en eterna primavera;
2
entremig de grans boscúries,
tendres prats,arbredes franques,
amb ocells dalt de les branques
refilant dolces cantúries.
3
Uns homes van arribar-hi
-quant fa no se'n té memòria-
era en temps de prehistòria;
decidiren acampar-hi.
4
Poc a poc feren sa via;
els camps van anar llaurant
i els seus ramats pasturant.
Era un poble que naixia.
5
Passaren anys, lustres, segles;
la població s'afermava
i lentament augmentava,
atenent les seves regles.
6
Eren gent treballadora,
honrada, formal i activa,
que de forma col.lectiva
va ser ben emprenedora.
7
En gremis es van unir,
cadascú en la seva feina.
I aquesta fou la gran eina
per poder-se protegir.
8
Però no tot fou treballar,
també feien xirinola.
Cantades, gresca i tabola
servien per descansar.
9
Feien festes i festetes
d'un cap a l'altre de l'any,
i posaven gran afany
perquè fossin ben distretes.
10
Ara passarem revista
d'aquelles més importants;
les d'ara i les d'abans
formaran aquesta llista.



 
LES ENRAMADES

11

De les festes celebrades
en tot el nostre veral
la que és més original
és la de Les Enramades.
12
Son origen és antic
i, més que cap altra cosa,
era festa religiosa
d'un patrimoni molt ric.
13
La festa era dedicada
al Santíssim Sagrament,
i els confrares del moment
li donaren gran volada.
14
Era de temps de confraries,
s'escrivien Consuetes,
es feien''vespres'',''completes´´
per celebrar bé aquests dies.
15
A Corpus, que era llavors
la festa més destacada,
hi afegiren de passada
altres festes inferiors.
16
I així començà el costum
de celebrar la vuitada,
festejant cada diada
amb toies de flors i llum.
17
Tot el temple s'enramava
amb branques i flors boscanes.
I el batall de les campanes
per tot arreu ressonava.
18
Primer es feia una passada
per recollir els feligresos,
al davant músics i entesos
i darrere la gentada.
19
Amb tots els ciris encesos
feien llum a la Custòdia,
tot cantant una salmòdia
que acompanyaven amb resos.
20
Amb tant devessall de llum
se'ls incendià el brancatge
i ja teniu tot l'estatge
ben ple de foc i de fum.

21
Això, que vingué en mala hora
els féu recapacitar,
i tots junts van acordar
de fer l'enramada a fora.

22
Era feina dels veïns
la seva organització,
d'acord sempre amb el rector
per fer els oficis divins.

23
Amb el temps, tota la festa
va anar passant al carrer,
  i a l'església es mantingué
només l'ofici amb orquestra.

24
Però els ciris han persistit,
hi tenien gran mania:
el Ball del ciri al migdia
o les passades de nit.

25
Tots els barris de la vila
hi eren representats.
i els pagesos estufats
també hi feien sa barrila.

26
El dijous que era la festa
del Cos de Nostre Senyor,
es feia la processó
que tenia més requesta.

27
I el que abans era escampada
de flors i verd pels carrers,
es convertí temps després
en catifa treballada.

28
tots els veïns s'hi miraven
treballant més i millor:
els que recollien flor
i també els que dibuixaven.

29
Rere la festa pietosa
començava la profana,
que durava una setmana
fins que no era conclosa.

30
El divendres festa a Plaça,
els del Castell el dissabte.
El diumenge no era apte
per festes de aquesta classe.

31
Al sorrall toca dilluns,
A Magnes just l'endemà.
La Carretera ho tindrà
per dimecres tot a punt.

32
Només queden els pagesos;
ells faran festa dijous,
que mentre en siguin prous
no es faran els desentesos.

33
La festa,ja transformada
de la mà dels vilatans,
començava el vespre abans
del dia de l'Enramada.

34
Les passades comunals
amb les atxes pels carrers,
dues sardanes després,
i al final,xotis i vals.

35
L'endemà l'Ofici a mida,
que els músics els hi portaven,
i despres ja preparaven
l'actuació més lluïda:

36
La Dansa,que rellevava
el Ball Ciri d'abans.
I, unides totes les mans,
una sardana es ballava.

37
I després l'aperitiu
a la Font de can Cassó,
que era un lloc encisador
sobretot en temps d'estiu.

38
I al Casino havent dinat,
amb el concert i amb el ball,
suava tot el ventall
 de jovent endiumenjat.

39
I després de la suada,
sardanes a l'aire lliure.
I amb un tip de saltar i riure
s'acabava l'Enramada.

40
I així tota la vuitada.
Quin deliri, quin ambient,
com hi xalava el jovent
amb festa tan animada.

41
Se l'havien ben guanyat ,
prime fou el seny que la rauxa ,
puix abans de la disbauxa
s'havien organitzat.

42
Per poder pagar l'orquestra
i altres treballs contrectats ,
feien càlculs ajusta
perquè no hi hagés protesta.

43
 Recollien pel veïnat
aquesta contribució,
i després la comissió
pagava tot el pacta.

44
Els veïns arreglaven
branques de vern als portals,
i pujant als llocs més alts
banderetes hi posaven.

 45
 I la festa , encara forta ,
recomençava cada any,
com un verd i tendre tany
que era de l'estiu la porta.

46



 

Cap comentari:

Publica un comentari