Maria Cabrera

Poema PARE MEU CANTAT PER SÍLVIA PÉREZ CRUZ A RAC1. ENTREVISTA

PARE MEU
Salm i paràbola de la memòria pròdiga
Recitat per l'autora: Maria Cabrera Callís

Pare meu que ja no ets al poble,
pare meu que potser algun dia jo distretament estimava,
pare meu que te'n vas anar pel carrer sense ganes,
pare meu que potser algun dia molt discret m'estimaves,
per la sang que ens corria tan brava per les venes,
per les faccions de la teva cara que se m'esborren,
com el crit que ofega el meu pit,
pare meu!,
per la cicatriu que et partia sencera el ventre,
pare meu!,
pels tels secrets de la ceba als dits de la mare,
per les tardes tan pàl·lides a la cuina de casa,
pare meu!,
per les veus tan confuses del vespre,
pels crits i pels plors i les terrasses en ràtzia,
pare meu!,
per l'olor de gasoil de la teva roba en tornant de la feina, pare meu,
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu,
pels germans meus escolant-se per la pica,
oh pare meu!,
que retrobi la memòria, la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh pare meu!,
el fil que em lliga als teus noms, a les teves mans, al teu crani rotund,
al teu riure que no m'agradava,
al teu ventre partit per la cicatriu del destí,
pare meu!,
que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,
i que no me l'hagi de trobar d'improvís mai més,
disfressada de dona despentinada en gavardina i plors
en una cantonada ventosa de Manhattan
quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells,
oh pare meu!

Pare meu, que trobi tota la memòria, pare meu!,
que trobi intactes les meves condemnes de nena de set anys,
que trobi intactes el fonoll i els gallarets vermells
—gall, gallina o poll, pare meu?—,
que trobi intactes la teva història i la meva, juntes, volent-se, pare meu,
com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara,
oh pare meu,
pare meu que ja no ets al poble

(Poema musicat i cantat per Sílvia Pérez Cruz)

CANCÓ DELS DIES DE CADA DIA
Cantada per Maria Peya (Spotify, núm 7)

Demà i la primavera
Demà tres oceans
Demà mar i muntanya
Demà l’hivern sencer
Vindré i farà pujada
Vindré i tu no hi seràs
Seré un grapat de lletres
Que no saps pronunciar
Vindré amb l’abecedari
I passaràs de llarg
...
Demà portes tancades
Demà i llençols bruts
Vindré amb l’ombra molt llarga
Vindré i no seràs tu
Demà me’n vaig de casa
Demà l’avern encès
Demà seré trenc d’alba
Em giro i ja no hi ets
Demà la bèstia rara
I jo de cos present
Demà muts i a la gàbia
Demà noi re de re
Demà farem conversa
Beguts de cinc a set
Demà serem persones
Demà seràs memòria
Demà seràs ahir
...

Cap comentari:

Publica un comentari