Lluís Torres


  
LLUÍS TORRES
   Arbúcies,1906
 
Completament autodidacte començà la seva producció poètica el 1929, any en el que va 

 entrar a la Caixa de pensions per a la Vellesa i  d’Estalvis.

 
ARBÚCIES 

Mireu que n’és d’alegre aquesta vila!
 
sempre nimbat té el rostre de claror,
 
al fons reposa d’una vall tranquil·la
 
i té les galtes fresques de verdor.
 
I té els carrers oberts i assolellats
 
i  les cases clares i polides,
 
al passar davant seu sou perfumats
 
del maig constant que esclata a les eixides.
 
 
El riu que hi passa en fa dos trossos bells,
 
du en el seu si de cent fonts el riure clar,
 
té cada font una ombra i cent ocells
 
i cada ocell cent branques per cantar
 
 
És la vila tot llum, tot alegria,
 
la vila de les hortes i els jardins,
 
al matí el sol hi broda orfebreria
 
i a la posta l’enjoia de robins





CEL A ARBÚCIES 

Aboca al mirall de llunyanies,
Ací vas ancorar la teva nau 
Per veure aquest racó que pressenties
D’un verd tan verd com blau és el teu blau


El nostre prec brodava tots els dies
El foc d’un nou amor al teu palau 
i, mentrestant, enamorat, plovies
 
un crit encès de llibertat I pau.


Cada turó, de lluny, es disfressava
Com una dona tremolosa i blava; 
 
cada torrent pintava el teu esguard;
 
cada torrent pintava el teu esguard.


Els Prats gronxaven nuditats d’estrella
I en la cançó pairal de cada esquella
Parlaves amb nosaltres cap al tard.
 


 



CAMÍ DE LA DONA D’AIGUA: EL SOLEI



Avall,  d'esquena  a  Arbúcies  i a llevant
pel mig de verdes hortes anguileja
planer camí que mena al bell saltant.
No lluny i al fons, se sent com joguineja 
l’aigua del riu.  S´eixamplen  entorn verdosos  prats 
i plàtans  en fileres el guarden pels costat .
Enllà, la carretera 
uns  arbres seculars la duen  presonera .
I per damunt del balanceig  suau 
de llur brancatge altíssim 
surt el Montseny que besa el cèlic  blau .
Un regatell de neu, com un somrís,  puríssim 
 
de verge adolescent, blanqueja en la congesta . 
 
Les Agudes,  per sobre el cap de Grenys 
trabuquen cap ací l’altiva  testa 
amb aire amenaçant i els ulls ferrenys.






 .






 A A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada