+ Poetes

PERE RIBOT

Vilassar de Mar, Maresme1908 Girona 1997

Fou un poeta i sacerdot català. Va viure a Riells del Montseny.

L'AIRE DEL MONTSENY

He trobat el meu terreny

i la meva llibertat:

la muntanya, l'aigua, el prat,

l'aire, l'aire del Montseny.

Cada timba, cada greny,

misteri de soledat:

el parell, l'home, el ramat,

l'aire, l'aire del Montseny.

Tot és pur, dolç i ferreny

i fort com l'eternitat:

silenci, pau i combat,

l'aire, l'aire del Montseny.

GEGANT DE PEDRA

Oh gegant de pedra,

dolç, no mai ferreny,

guaita del Montseny

i més alt que el cedre.

Vetlla el cim, la plana,

la pau i el combat

amb so de campana

de l'eternitat.

APEL·LES MESTRES

L A DONA D’AIGUA 

A la vora de l’estany

       de la muntanya

va filant son fus d’argent

       la dona d’aigua.

La filosa, la té al cel,

       i el fil no manca,

que per fil enfusa el raig

      de lluna clara.

La lluna clara entretant

       se guaita en l’aigua

que emmiralla complaent

       sa cara pàl·lida.

Va cantant el rossinyol

       cançons galanes,

les granotes a compàs

       fan la tornada,

i l’allotja filant

       son fil fe plata

per teixir-se un vel d’estiu

       per tantes ànimes.

Com la lluna no en sap res,

      somriu mirant-se,

però van minvant sos raigs

        cada vesprada.

Quan els hi ha robats ja tots

        la dona d’aigua,

La lluna d’estel a estel

        més raigs demana.

JAUME  BOFILL I MATES

GUERAU DE LIOST

LLETANIA DE LES PETITES HERBES

A mig camí de l'alzinar

     que dóna a casa vostra

inesperada us vaig trobar,

     cobricelat el rostre.

Cobricelat d'alzines i de pins

      i d'una ombrel·la experta,

per tal que el pogués heure més endins

     en fer la descoberta.

...

Vora la font, sota l'ombrí,

     perpleja la falzia.

Blauets senyalen el matí;

     roselles, el migdia.

...

Però tot d'una que revé,

     passat l’hivern, la vida,

tot el Montseny és un planter,

     una cançó florida;

BONAVENTURA CARLES ARIBAU

LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

Oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia,

dels núvols i del cel del lluny vos distingia,

per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

Com guarda vigilant cobert de boira i neu,

guaites per un forat la tomba del Jueu,

i al mig del mar immens la mallorquina nau.

JOAN MARAGALL

DEL MONTSENY

Aquell encantament de cap al tard

(allà en els plans més alts,

al peu dels cims augustes

del color esmorteït de l'horabaixa)

em reprèn i em redona

la tristesa fecunda.

Passa una àliga al cel

que sembla que amb son vol l'espai s'eixampla,

i tot resta més buit i més quiet

quan s'ha perdut enllà. La fosca avança.

A davant i al peu dels cims

Hi ha una casa abandonada;

entra la fosca per la porta oberta

i sols troba el silenci

arrupit pels racons de les estades,

i al bell mig del corral,

i al peu de les escales,/fins en la llar del foc

Déu meu!, allí el silenci.            

SALVADOR ESPRIU

EL MEU POBLEI JO

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.

Una tal lliçó

hem hagut d’entendre

el meu poble i jo.

La mateixa sort

ens uneix per sempre:

el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables

el meu poble i jo.

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

A baixar graons

de dol apreníem

el meu poble i jo.

Davallats al pou,

esguardem enlaire

el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos

en encesa espera,

el meu poble i jo.

 JACINT VERDAGUER

LA VEU DEL MONTSENY

... la raça catalana és morta!

-Què dius?-Montseny respon -mai fou tan viva,

però ses mans no branden ja el glavi

sedent de sang, ni l'homicida llança,

sinó les eines del treball feixugues,

el timó de la nau i el de la rella.

Mai tanta vinya engarlandà amb ses toies

sos puigs assolellats, ni tantes messes

amb llenç d'or abrigaren la planura.

Mai a sos ports volaren tants navilis,

com orenetes a son niu portant-li

presents de tots los regnes de la terra.

de trobadors novells tanta cantúria!