DANIEL MARTÍ
Aficionat a les
històries locals, a escriure i recitar
poesia. Dirigeix el Taller de teatre Cal
Xic.
LA FESTA DEL FLABIOL
Arbúcies ha estat
bressol
d’una tradició remota,
amb gent que ha tret
bona nota
tot tocant el flabiol.
Primer foren els pastors
els que bufaren la
canya,
buscant dalt de la muntanya
algun ritme ben airós.
Quant ja estaven
enterrats,
els sortien prou
comandes
per tocar balls i
corrandes
a les festes dels
veïnats.
A cal Monjo, a can Sautó,
es lluita la plantilla,
a Joanet, la Casilla,
Sant Segimon i Lliors.
Hi havia tanta afició
a tocar aquest
instrument,
que sortí algú amb prou
talent
per a ser-ne
constructor.
Hi hagué en Crous de Lliors
que seguí aquesta carrera,
també en Joan Garolera
i l’Andreu de can Való.
I dels de la melodia,
hi havia en Pere Perers,
també els tres germans
Clapés
i fins en Quirze Badia.
Cap a una cinquantena
En registra la memòria.
Ja es veu bé que aquesta
història
de bona gent en va
plena.
Tota aquesta tradició
que anys enrere era ben
viva,
deixà de ser atractiva
en nom de la modernor,
I de l’èxode massiu
que patiren els pagesos,
que varen veure’s
empesos
a deixar el clos nadiu.
I el bombo i ell flabiol
van deixar de refilar;
quasi els vàrem oblidar,
se’ls havia post el sol.
Fins que un grup
d’il·luminats
amb moral incombustible,
tornaren a fer possible
d’oir els sons
bandejats.
Va ser l’any
vuitanta-cinc,
que començà a arrencar
el vol
la Festa del Flabiol;
i ho féu amb un bon
dring.
Ha estat motiu de
trobades
de músics tradicionals,
que amb flabiols i timbals
recreen velles tornades.
No són només del veral
els músics que hi
acudeixen,
a la festa hi aflueixen
de tot l’àmbit nacional.
ARBÚCIES ESTÀ DE FESTA
1
Era una vall riallera
de muntanyes envoltada,
de verdor encatifada
en eterna primavera;
2
entremig de grans
boscúries,
tendres prats,arbredes
franques,
amb ocells dalt de les
branques
refilant dolces cantúries.
3
Uns homes van arribar-hi
-quant fa no se'n té
memòria-
era en temps de
prehistòria;
decidiren acampar-hi.
4
Poc a poc feren sa via;
els camps van anar
llaurant
i els seus ramats
pasturant.
Era un poble que naixia.
5
Passaren anys, lustres,
segles;
la població s'afermava
i lentament augmentava,
atenent les seves regles.
6
Eren gent treballadora,
honrada, formal i activa,
que de forma col.lectiva
va ser ben emprenedora.
7
En gremis es van unir,
cadascú en la seva feina.
I aquesta fou la gran eina
per poder-se protegir.
8
Però no tot fou
treballar,
també feien xirinola.
Cantades, gresca i tabola
servien per descansar.
9
Feien festes i festetes
d'un cap a l'altre de
l'any,
i posaven gran afany
perquè fossin ben
distretes.
10
Ara passarem revista
d'aquelles més
importants;
les d'ara i les d'abans
formaran aquesta llista.
LES ENRAMADES
11
De les festes celebrades
en tot el nostre veral
la que és més original
és la de Les Enramades.
12
Son origen és antic
i, més que cap altra
cosa,
era festa religiosa
d'un patrimoni molt ric.
13
La festa era dedicada
al Santíssim Sagrament,
i els confrares del moment
li donaren gran volada.
14
Era de temps de
confraries,
s'escrivien Consuetes,
es
feien''vespres'',''completes´´
per celebrar bé aquests
dies.
15
A Corpus, que era llavors
la festa més destacada,
hi afegiren de passada
altres festes inferiors.
16
I així començà el
costum
de celebrar la vuitada,
festejant cada diada
amb toies de flors i llum.
17
Tot el temple s'enramava
amb branques i flors
boscanes.
I el batall de les
campanes
per tot arreu ressonava.
18
Primer es feia una passada
per recollir els
feligresos,
al davant músics i
entesos
i darrere la gentada.
19
Amb tots els ciris encesos
feien llum a la Custòdia,
tot cantant una salmòdia
que acompanyaven amb
resos.
20
Amb tant devessall de llum
se'ls incendià el
brancatge
i ja teniu tot l'estatge
ben ple de foc i de fum.
21
Això, que vingué en mala
hora
els féu recapacitar,
i tots junts van acordar
de fer l'enramada a fora.
22
Era feina dels veïns
la seva organització,
d'acord sempre amb el rector
per fer els oficis divins.
23
Amb el temps, tota la festa
va anar passant al carrer,
i a l'església es mantingué
només l'ofici amb orquestra.
24
Però els ciris han persistit,
hi tenien gran mania:
el Ball del ciri al migdia
o les passades de nit.
25
Tots els barris de la vila
hi eren representats.
i els pagesos estufats
també hi feien sa barrila.
26
El dijous que era la festa
del Cos de Nostre Senyor,
es feia la processó
que tenia més requesta.
27
I el que abans era escampada
de flors i verd pels carrers,
es convertí temps després
en catifa treballada.
28
tots els veïns s'hi miraven
treballant més i millor:
els que recollien flor
i també els que dibuixaven.
29
Rere la festa pietosa
començava la profana,
que durava una setmana
fins que no era conclosa.
30
El divendres festa a Plaça,
els del Castell el dissabte.
El diumenge no era apte
per festes de aquesta classe.
31
Al sorrall toca dilluns,
A Magnes just l'endemà.
La Carretera ho tindrà
per dimecres tot a punt.
32
Només queden els pagesos;
ells faran festa dijous,
que mentre en siguin prous
no es faran els desentesos.
33
La festa,ja transformada
de la mà dels vilatans,
començava el vespre abans
del dia de l'Enramada.
34
Les passades comunals
amb les atxes pels carrers,
dues sardanes després,
i al final,xotis i vals.
35
L'endemà l'Ofici a mida,
que els músics els hi portaven,
i despres ja preparaven
l'actuació més lluïda:
36
La Dansa,que rellevava
el Ball Ciri d'abans.
I, unides totes les mans,
una sardana es ballava.
37
I després l'aperitiu
a la Font de can Cassó,
que era un lloc encisador
sobretot en temps d'estiu.
38
I al Casino havent dinat,
amb el concert i amb el ball,
suava tot el ventall
de jovent endiumenjat.
39
I després de la suada,
sardanes a l'aire lliure.
I amb un tip de saltar i riure
s'acabava l'Enramada.
40
I així tota la vuitada.
Quin deliri, quin ambient,
com hi xalava el jovent
amb festa tan animada.
41
Se l'havien ben guanyat ,
prime fou el seny que la rauxa ,
puix abans de la disbauxa
s'havien organitzat.
42
Per poder pagar l'orquestra
i altres treballs contrectats ,
feien càlculs ajusta
perquè no hi hagés protesta.
43
Recollien pel veïnat
aquesta contribució,
i després la comissió
pagava tot el pacta.
44
Els veïns arreglaven
branques de vern als portals,
i pujant als llocs més alts
banderetes hi posaven.
45
I la festa , encara forta ,
recomençava cada any,
com un verd i tendre tany
que era de l'estiu la porta.
46
22
Era feina dels veïns
la seva organització,
d'acord sempre amb el rector
per fer els oficis divins.
23
Amb el temps, tota la festa
va anar passant al carrer,
i a l'església es mantingué
només l'ofici amb orquestra.
24
Però els ciris han persistit,
hi tenien gran mania:
el Ball del ciri al migdia
o les passades de nit.
25
Tots els barris de la vila
hi eren representats.
i els pagesos estufats
també hi feien sa barrila.
26
El dijous que era la festa
del Cos de Nostre Senyor,
es feia la processó
que tenia més requesta.
27
I el que abans era escampada
de flors i verd pels carrers,
es convertí temps després
en catifa treballada.
28
tots els veïns s'hi miraven
treballant més i millor:
els que recollien flor
i també els que dibuixaven.
29
Rere la festa pietosa
començava la profana,
que durava una setmana
fins que no era conclosa.
30
El divendres festa a Plaça,
els del Castell el dissabte.
El diumenge no era apte
per festes de aquesta classe.
31
Al sorrall toca dilluns,
A Magnes just l'endemà.
La Carretera ho tindrà
per dimecres tot a punt.
32
Només queden els pagesos;
ells faran festa dijous,
que mentre en siguin prous
no es faran els desentesos.
33
La festa,ja transformada
de la mà dels vilatans,
començava el vespre abans
del dia de l'Enramada.
34
Les passades comunals
amb les atxes pels carrers,
dues sardanes després,
i al final,xotis i vals.
35
L'endemà l'Ofici a mida,
que els músics els hi portaven,
i despres ja preparaven
l'actuació més lluïda:
36
La Dansa,que rellevava
el Ball Ciri d'abans.
I, unides totes les mans,
una sardana es ballava.
37
I després l'aperitiu
a la Font de can Cassó,
que era un lloc encisador
sobretot en temps d'estiu.
38
I al Casino havent dinat,
amb el concert i amb el ball,
suava tot el ventall
de jovent endiumenjat.
39
I després de la suada,
sardanes a l'aire lliure.
I amb un tip de saltar i riure
s'acabava l'Enramada.
40
I així tota la vuitada.
Quin deliri, quin ambient,
com hi xalava el jovent
amb festa tan animada.
41
Se l'havien ben guanyat ,
prime fou el seny que la rauxa ,
puix abans de la disbauxa
s'havien organitzat.
42
Per poder pagar l'orquestra
i altres treballs contrectats ,
feien càlculs ajusta
perquè no hi hagés protesta.
43
Recollien pel veïnat
aquesta contribució,
i després la comissió
pagava tot el pacta.
44
Els veïns arreglaven
branques de vern als portals,
i pujant als llocs més alts
banderetes hi posaven.
45
I la festa , encara forta ,
recomençava cada any,
com un verd i tendre tany
que era de l'estiu la porta.
46
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada